dissabte 18 de maig de 2013

El Daguerre de Sants

Avui comparteixo amb tots vosaltres un projecte molt interessant que ja fa uns dies em van enviar des de l'Associació Fotoconnexió, una associació cultural creada a Barcelona amb la finalitat d’investigar, conservar i difondre la fotografia i l’audiovisual en tots els seus aspectes, principalment, en l’àmbit català. 



El Daguerre de Sants. Memòria d’un barri és un projecte de Fotoconnexió que inclourà una exposició fotogràfica itinerant, la participació ciutadana i la recuperació de la memòria visual d’un barri. 

Fotografia Daguerre, situat al número 78 del carrer de Sants de Barcelona, és un estudi de retrat fotogràfic únic a Barcelona amb uns cent anys d’antiguitat que, fet construir expressament pel fotògraf Martí Bonet, encara conserva l’estructura principal i les dependències originals d’una galeria de retrat clàssic. És un dels pocs en la seva tipologia que es manté en actiu a la ciutat i, actualment, és regentat per Francesc Tàpia Bonet, la tercera generació de fotògrafs. La conservació d’aquest edifici i el seu patrimoni fotogràfic suposa la salvaguarda d’una part de la història de la fotografia, així com la de Sants i els seus habitants. 

Per fer efectiu aquest projecte, a Fotoconnexió, hem realitzat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma de finançament col·lectiu Potlatch, 
http://www.potlatch.es/proyecto/109. 

Els premis o recompenses els trobaràs força interessants.
T’animo a col·laborar amb nosaltres per fer realitat aquest projecte !!! 
Et demanem la teva aportació voluntària i si pots fer difusió del projecte. 
Gràcies !!!

Intentarem recollir un mínim d’uns 1.500€, però si en podem aconseguir més diners 
podrem organitzar una exposició més lluïda. El Daguerre de Sants. Memòria d’un barris’ho mereix. 

L’exposició inaugural serà a la Sala Lluïsa Franch de les Cotxeres de Sants el 14 d’octubre de 2013. Desprès començarà el període d’itinerància per Sants, Hostafrancs i la Bordeta i altres punts de la ciutat de Barcelona.

Si ens vols seguir ho pots fer a través del nostre web http://www.fotoconnexio.org, les xarxes socials: https://twitter.com/Fotoconnexio 
https://www.facebook.com/fotoconnexio

Els retrats que els veïns vagin portant durant la campanya de recollida de fotos, així com altres notícies i informació general sobre El Daguerre de Sants. Memòria d’un barri ho anirem publicant al bloc www.eldaguerredesants.wordpress.com

divendres 17 de maig de 2013

Maig i Juny plens d'activitats


M'han arribat moltes convocatòries per a xerrades, passejades i activitats diverses al voltant de la història als nostres barris. Se'm fa molt difícil l'assistència, però estic convençut de l'interès de totes elles, així que les comparteixo amb vosaltres.


18 de Maig 
A les 10,30h al Centre Social de Sants
La industrialització

Passejada històrica

19 de maig
A les 11h a la plaça de Sant Jordi (Centre d'Estudis de Montjuïc)
Les pedreres de Montjuïc
Passejada històrica

21 de Maig 
A les 19h a Cotxeres de Sants
Escolars, mestres i escoles durant la guerra civil a Sants 
Xerrada a càrrec de Joan Sanromà



30 de Maig 
A les 19,30h a l'Espai Obert 
La Barcelona romàntica i revolucionària de les Bullangues
Xerrada a càrrec de Celia Romea Castro, profesora titular del Dep. Didàctica de la Llengua i la Literatura UB i autora del llibre Barcelona romàntica y revolucionaria. Una imagen literaria de la ciudad, dècada de 1833 a 1843.



31 de Maig 
A les 19,30h a l'Espai Obert 
La revolta de les quintes 
Xerrada a càrrec d'Agus Giralt Historiador i autor del llibre Del somni al silenci. Segona República i Guerra Civil.


1 de Juny 
A les 10,30h al Centre Social de Sants
Edificis singulars a Sants
Passejada històrica



A les 19,30h a l'Espai Obert 
La Setmana Tràgica 
Xerrada a càrrec de Teresa Abelló, doctora en Geografia i Història, professora titular d'Universitat (UB)


2 de juny
A les 11h al Portal de Santa Madrona (Centre d'Estudis de Montjuïc)
La Fontada a Tres Pins (Montjuïc)
Passejada històrica

4 de juny 
A les 19,30h a la Sala de Plens del Districte de Sants Montjuïc 
Reconeixement a Anselm Cartañà

9 de juny
A les 11h a la plaça  d'Espanya a la cruïlla amb Creu Coberta (Centre d'Estudis de Montjuïc)
El turó de la Font de la Guatlla
Passejada històrica

10 de juny 
A les 19h a l'Institut Lluís Vives
Sota les bombes. La fi de la inocència
Representació a càrrec de l'alumnat de 1r d'ESO de l'Institut Lluís Vives.

dimecres 15 de maig de 2013

15 de mayo de 1848 - Fiesta de san Isidro


El 15 de maig es commemora la mort de Sant Isidre, un llaurador madrileny que va ser canonitzat i que és el patró de la pagesia. Un text recollit a la web www.oreneta.com

Ningun santo por encumbrado que fuese el lugar que ocupó en el mundo, cuenta con tantos clientes como el bendito san Isidro, y no sabemos si quizás serian los hombres mas felices si fuese mayor el número de esos clientes. Muy lejos nos llevaría el discurso, si dándole rienda suelta escribiéramos todo lo que nos iría dictando, y fuera necesario meternos en el resbaladizo terreno de la ilustracion, y pasearnos por el escabrosísimo de la política, en donde nos saldrian al paso los amigos de la agricultura y los defensores de la industria, y al fin y al cabo despues de tropezar y de resbalar y de andar á gatas, probablemente acabaríamos por rompernos la cabeza, y decir grandes y muchos disparates en concepto de unos, y verdades como el puño en opinion de otros. Recorran pues esos terrenos los que escriben ad hoc, como suele decirse en la moderna jerga, y hablen y desbarren, que todos lo hacemos, que es una bendicion de Dios.

El Añalejo avisa hoy á los devotos de Barcelona para que acudan á la iglesia de san Pedro de las Puellas, en donde los hortelanos de las inmediaciones de la puerta nueva obsequian con una solemne misa á su patron san Isidro, y avisa tambien á los devotos del Pla, que los labradores de Sans, Sarriá, las Corts, san Gervasio, Gracia y otros pueblos obsequian asimismo al santo labrador con una buena funcion en la iglesia, y luego festejan á las doncellas y casadas con bailes de envelat y de salon, en donde ellas y ellos se divierten á mas y mejor, y nó tan candorosamente como se divertía san Isidro. Si este santo viene en dia de entre semana, los bailes suelen reservarse para el primer domingo, lo cual prueba que nuestros labradores son amigos del baile, pero nó tanto, que por él olviden el trabajo, lo cual es uno de los rasgos que hacen la apología de estas honradísimas gentes. Quiera san Isidro ser su intercesor para con Dios, á fin de que tengan tan buenas cosechas como merece su continuo y duro trabajo, el mas pesado y molesto de cuantos ejerce el hombre, y el que por desgracia queda muchas veces peor recompensado.

Juan Cortada & José de Manjarrés with Josefina Roma (1848). El libro verde de Barcelona. Añalejo de costumbres populares, fiestas religiosas y profanas, usos familiares, efemérides de los sucesos mas notables acaecidos en Barcelona. Barcelona: Sauri.

dilluns 13 de maig de 2013

La contribución de Sangre


El 4 d’abril de 1870 es van convocar les quintes. A Sants la resposta no es va fer esperar. Les dones van aturar el treball a fàbriques com l’Espanya Industrial i es van dirigir a l’església per tocar a somaten i al consistori santsenc per aturar el sorteig. Mentre al Pont de’n Rabassa, es va aixecar una barricada. Començava així la Revolta de Quintes. Un aixecament que s’escamparia pel pla de Barcelona i seria molt important a Gràcia.

Una revolta sobre la que ja us n’havia parlat, però sobre la que he volgut compartir amb vosaltres un text contemporani, La Contribución de Sangre,  relación detallada de los sucesos ocurridos en Barcelona y pueblos circunvecinos en la última insurrección un llibret escrit per J.R. y R. el redactor del diari republicà la Razón.

Barricades al Pont de'n Rabassa, davant de l'Espanya Industrial

III.

El dia 4 por la mañana se supo que ocurria algo en el vecino pueblo de Sans. Efectivamente, desde los barrios de San Antonio se oia distintamente el toque de somaten. He aquí el relato de los sucesos ocurridos en dicho punto, que hace el diario El Telegrafo del dia 5, edición de la mañana:

“Vamos a referir a nuestros lectores los tristes sucesos ocurridos en Sans en el dia de ayer, tal cual han llegado a nuestros oidos por conducto que tenemos por seguro. A primera hora de la mañana se reunió el ayuntamiento en la casa del pueblo para verificar el sorteo, y antes de comenzar esta operación empezaron a amotinarse las mugeres de las fábricas y muchacchos, formando una masa imponente que se calcula no bajaría de dos mil personas por las cuales se presentaron en las casas populares. Tiraron por el balcon la mesa, las listas, todos los papeles que encontraron en los armarios de la secretaría y cuantos muebles había, encendiendo una hoguera cuyas llamas escendían de la altura de las casas. El motín se dirigió entonces a la iglesia y las mugeres apoderándose de las llaves del templo y del campanario se encerraron dentro y empezaron a tocar a rebato. A este llamamiento responió la población formando barricadas y algunos individuos del ayuntamiento se retiraban a sus casas entre ellos el alcalde segundo, cuando fué alcanzado y muerto. otro dindividuo del ayuntamiento recibió una cuchillada en el pescuezo.

Así continuaron las cosas y en el entretanto aparecieron armados algunos paisanos. Luego en la capital se tuvo conocimiento de lo que pasaba en Sans se mandaron fuerzas del ejército. Hasta aquí llegan nuestras noticias sobre la manera como comenzó el tumulto de la quintas de Sans. La Crónica continuando el relato dice:

“Acabamos de llegar a Sans; es la una y he aquí lo que hemos visto:

A la derecha del puente que divide el pueblo de Sans del barrio de Hostafranchs, se ha construido con las piedras que había apiladas para la recomposición de la carretera, una barricada que tapa la entrada del puente: en medio de ella hay una bandera: su construcción no nos ha parecido a propósito para resistir el empuje de la tropa y creemos que, si desgraciadamente hay necesidad de acudir a las armas, será tomada en muy breve espacio.

Detrás de la barricada, a alguna distancia (suponemos que seria a la otra entrada del puente) vimos algunos carros en hilera, no en forma de barricada, que habian puesto allí como medida de precaución.

A la entrada de la calle de Hostafranchs había apostados cuatro soldados y un cabo de caballería: detenían los carruajes, pero permitían circular libremente a todo el mundo.

Frente a la barricada había fuerzas de infantería, carabineros de a pié y a caballo, y caballería del ejército. Los vecinos de la calle, a pesar de la preséncia en la tropa y en la barricada, no faltaban mugeres que estaban a las puertas de sus casas.

La caballería estaba en aquel momento desmontada y había cesado el toque de somaten a eso de las doce y cuarto. Al llegar las fuerzas en columna de ataque, los de la barricada, levantaron el pañuelo blanco pidiendo parlamento, lo que les fué concedido.

Las primeras negociaciones no dieron resulta, pero se reanudaron de nuevo y se convino en que se retirarian los de la barricada, siendo esta deshecha. Entonces cesó el toque de somaten.

En la barricada habria unos cien hombres armados con escopetas, es decir, armas no muy a propósito y de no muy buena calidad.

A eso de las 12 y 32 minutos hubo un momento de alarma producido por un rumor sordo de los alambres telegráficos, suponiéndose que los habian cortado. Poco después dejose oir de nuevo el toque de samaten.

Nos retirábamos ya, y vimos que la caballería montaba: a alguna distancia de la tropa, y detras de esta vimos aparecer unos diez y ocho paisanos armados de carabinas por una esquina, pero no vimos que pasasen adelante.

Posteriormente sabemos que empezó el fuego, y se tomaron las barricadas. A última hora de la tarde entro en esta Ciudad alguna fuerza procedente al parecer de Sans con una cuerda de paisanos presos que fueron conducidos a Atarazanas.”

Esto dice el citado periódico de dicho dia. Nosotros a la una y media proximamentes vimos marchar a dicho punto una columna compuesta de un batallon de infanteria, algunas piezas de artilleria de montaña y una corta escolta de caballería.

He aquí como termina el relato de lo acontecido en dicho punto, la Crónica del mismo dia, edición de la mañana:

“Segun nuestras noticias, rompióse el fuego den Sans poco después de la tarde. La barricada fué tomada por la bayoneta sin que se hallase la resistencia que esperaba, pero esta continuó despues desde las casas, arrojando, los que en ellas se habían refugiado, tiestos y piedras a la tropa. Los paisanos armados en Sans ascenderian a unos 160 o 200. Sabemos que han tenido bajas y muertos, pero no podemos fijar el número de las desgracias que hay que lamentar.

Tambien hay que lamentarlas en la tropa. Unas diez, segun nuestras noticias, han sido bajas que ha tenido, entre ellas dos carabineros y un soldado muertos. Un oficial de carabineros salió herido, habiendo sido muerto su caballo; y se cree que un cabo del mismo cuerpo, gravemente herido, habrá dejado de existir a estas horas.

Tambien se dice que ha habido otro oficial herido.

Los prisioneros hechos por la tropa son diez y seis.”

Es decir, el motín, principio de los acontecimientos, fue iniciado por mugeres y niños, y por lo mismo, no reconoció carácter político determinado. La sofocación del mismo costó solo una tarde escasa.

Si el movimiento posterior se hubiese combatido con el mismo celo que el efectuado en Sans, ni tendriamos que deplorar tantas desgracias, ni a la circulación de los intereses materiales se hubiera visto interrumpida por tantos dias, ni la zozobra y la ansiedad habrian dominado en tan alto grado en el corazón de los vecinos de esta Capital y pueblos del contorno.

¿A qué debemos atribuir lo que podriamos llamar inacción en el ejército? ¿Contaba la Autoridad militar con pocos medios? Pocos eran tambien los sublevados. ¿Ignoraba dicha Autoridad la posición de estos? No queremos hacerle el poco favor de suponerlo, pues la primera obligación del que ataca es siempre contar las fuerzas de aquel a quien se ataca. (...)

Sobre l’acció dels santsencs a la revolta de quintes encara es fa algun esment més a La Contribución de Sangre.

VII

A media tarde recibióse la noticia de que en la villa de Gracia se habian incendiado los papeles de la quinta y todos los objetos de la misma. Díjose que los amotinados en gran número junto con los de Sans que habian abandonado aquel pueblo en el mismo día, segun hemos dicho anteriormente, se fortificaban, construyendo barricadas con los adoquines de las aceras, las mesas del mercado y los arboles del Paseo. (...)

XX

En el dia anterior  , y en presente continuaron llegando algunas fuerzas. Esto pareció reanimar algun tanto a los que tan cogidos de sorpresa se hallaron en los primeros momentos de la sublevación. Dos batallones de infanteria, unidos a otras fuerzas que habian llegado el dia anterior junto con dos de ingenieros, vinieron a aliviar la penosa y aflictiva situación de los valientes, que desde los campanarios se defendian atacando a todo ser viviente y de los que disparaban continuamente sus cañones contra la vecina Villa de Gracia.

Digna de mentarse es la marcha de los ingenieros. Al llegar a Molins de Rey, tuvieron que cambiar el ferro-carril por la alpargata, por hallarse la via interceptada. En San Feliu de Llobregat fueron atacados por el paisanage, causándoles algunas perdidas. Resistieron y atacaron la población. Unos 15 de los amotinados se refugiaron en la Iglesia, en cuyo sitio se rindieron. El coronel del batallón dirigióles la palabra y terminada su amonestación, dejóles en libertad.

El batallon continuó su marcha hasta Sans, siendo hostilizado más o menos, hasta que al llegar a dicho punto, fué tomada una avanzada por algunos paisanos. Encerrada en el Teatro, se la desarmó, dandosele libertad, después de habérsele repartido munición de boca en abundacia. Personas que presenciaron la sorpresa, nos han asegurado, que el batallon entero habria caido en el garlito, a tener el paisanage una pizca de dirección.

El general tenia pues a su disposición un número considerable  de fuerza. Podia atacar sin recelo a los sublevados de una manera enéergica y decisiva. Localizada la sublevación de la Capital en los barris de San Pedro y en los Arrabales, tomados militarmente los demas puntos, cumplidas con rigurosa exactitud sus rigurosas disposiciones y con fuerzas tan considerables, estaba en disposicion de acabar con ella en pocas horas.

No obstante siguieron llegando tropas hasta el viernes, y hasta el sábado no se tomó Gracia, sin duda porque estaba escrito que debia ser semana redonda, la que empezaron con los disturbios de Sans.

Si voleu saber-ne més sobre la Revolta de Quintes us recordo fer un cop d'ull al projecte que a Gràcia es va fer al Twitter. Més a les Jornades La de Rosa de Foc.

divendres 10 de maig de 2013

Neix el primer sindicat a Espanya, la societat de Teixidors


El 10 de maig de 1840 va néixer el primer sindicat a l'estat, la societat de Teixidors. Per aquells anys Sants ja es preparava per la instal·lació de les grans industries del tèxtil. Us adjunto una cançó que he trobat a la pàgina web, molt recomanable, oreneta.com que es va compondre en motiu d'aquesta celebració.

Festivitat que selebra la Societat de Teixidós de Barcelona, ab conmemoració del dia de la seba instalació, la cual fou instalada ab aplauso general lo dia 10 de maix de 1840

Per fi ya enarbolat
veyem lo san pendó,
quens diu Societat,
Fraternitat y Unió.
Deu anys sempre oprimits,
deu anys sempre lligats,
y deu anys perseguits,
deu anys esclavisats.
Tot perque units formabam
tan santa asosiasió,
pues sols als tirans volan
la nostra destrucció.
Lo any mil vuit sens curanta
la asosiasió has formá,
perque pugues al pobre
trevallan teni pá.
Mes, a cuatra egoistas
nols cumbenia aixó,
y destruhi volian
la nostra asosiasió.
Mes homes sempre rectes
y de bons sentimens
impabits han fet frenta
a tots los elemens.
Ni presons ni desterros
res de aixó als a fet pó,
sempre han estat al frenta
de nostra asosiasió.
Los teixidos desitjan
solament treballá,
guanyan lo que just sia
sense may composá.
Lo dels demés estats
també volan aixó,
pues totom fraternisa
ab nostra asosiasió.
Desde el instan ditjos
quel poble se aixacá,
que gosa de repós,
ningú al persegueix ya.
Lo gobern a permés,
com era de rahó
que tutom disfrutes
del dret de asosiasió.
Posat ab armonía
pobres y fabricans,
la poca unió que y abía
ya nols causen espans.
Ara plegats disfrutan
de pau y de unió,
y aixis la competensia
faran a altra nació.
Pero una ma oculta
de servils maleits
voldrian altra volta
de veurans desunits.
Mes no creguin los necios
que ú pugan lográ, no,
que el pobla no es cap tonto,
ya coneix la rahó.
Ab las nostras discordias
per fi ya habem entés
quels que y feyan ganancias
heran als estrangés.
Pero aixó ha uns y altres
vuscaban disenció
pues solament bolian
la nostra destrucció.
Aquesta junta mista
que hara se ha format
als habem de dar gracias
pues tot u han arreglat.
La forma el bras dels amos
y al del treballadó
perque sia mes forta
la nostra asosiasió.
An posat las tarifas
ab un preu arreglat
aixís no y aurá queixas
de Pera ni Bernat.
Suegectes a la lley
com es de obligació,
sia rich, sia pobre,
fasi ella la rahó.
Si sempre protegit
como ara agues estat,
lo jornalé estaria
sempre subordinat.
Pues ell lo que desitja
es la pau y la unió,
y a la seba familia
pudé dá educació.
Despotas y tirans
nols pot aixó agradá,
jermans contra jermans
voldria fe barallá.
Obehiu, sí, al gobern,
que es lliberal y bo,
sensa may separarvos
de bostra direcció.
Units tots com esteu
sou fors y sou potens
may mes bos separeu
no cregueu als dolens.
La unió es la forsa
comprengueu ma intenció,
desunits sou un fil,
units feu un cordó.
Un fil totom lo trenca
mes que sia petit.
¿Mes un cordó, digueuma,
qui será lo atrevit?
Pues vosaltres units
formeu aquest cordó,
ya os y dit que la forsa
sempra está ab la unió.
Si mal intensionat
un vos desacredités
entregueulo abiat
que li formin prosés.
No es honrat lo pillo
que vol la destrucció,
que el poble sempre honrat
guanya el pá ab sa suó.
Vingan los que denigran
han aquest pobre honrat
mireulos que compacta
marcha la Societat.
Mireulos que galans
van tots a la funsió,
pera tributá gracias
al seu inclit patró.
Tan sols de cuntemplarvos
lo cort se me engrandeix,
mireu lo demes poble
que conten los segueix.
Qui no estará conten
veixen vostra unió;
ab ciutadans tan probos
es feliz la nació.
Despues que ja en el temple
a Deu gracias heu dat
pera que protejesca
la bostra Societat,
aneu a la campinya
tots juns y ab unió
a selebrá lo dia
de vostra asosiasió.
Seguiu, seguiu units
vos torno a repetí
que ab la unió podreu
alcansá vostra fi.
Per treballs ni per penas
may vos desoniu, no,
que allavors causariau
la vostra destrucció
la llivertat sagrada
aquet dó os ha tornat
deu vivas a Espartero,
també a la llibertat.
Per tans sagrats objectes
jureu tots ab unió
de defensá la Patria
tanbé la Asosiasió.

dimarts 7 de maig de 2013

Història del moviment okupa a Sants

Referent del moviment okupa a Barcelona el CSA Can Vies enguany ha arribat al seu 16è aniversari. Uns anys en que ha acollit tot tipus de col·lectius sociopolítics i de manifestacions culturals que no tenien cabuda en  d'altres emplaçaments del barri. Comparteixo avui un vídeo fet ara fa un any per la Televisió Comunitària de Sants en que es recull la història de Can Vies i del moviment okupa a Sants.


dilluns 6 de maig de 2013

Passejada Poètica i Artística Homenatge a Salvador Espriu

El dissabte 11 de maig (de 10 hores a les 14) es fa un recorregut poètic pel barri de Sants dedicat a l'obra de Salvador Espriu. L'activitat, en la qual es llegiran poesies i textos espriuans, farà un recorregut per diversos espais del barri. L'inici és a les Cotxeres de Sants i l'acte final es farà a l'espai de la Biblioteca de Can Batlló.