Memòria de Sants: juliol 2009

dimecres 29 de juliol de 2009

Memòria cooperativa. El somni de la cooperació social

Per a tots aquells que no vareu tenir temps de veure l'exposició sobre el cooperativisme a Sants ara teniu una nova oportunitat. Us adjunto l'explicació sobre l'exposició que han redactat els propis autors.

Després de la presentació, el passat 4 de juliol, a Cotxeres de Sants, "Memòria Cooperativa" inicia el seu viatge pels espais socials del barri. Amb l'objectiu de difondre el bagatge cooperatiu de Sants i promoure el cooperativisme en l'actualitat, hem seleccionat part de l'exposició per a que pugui ser visitada des del 22 de juliol fins el 30 de setembre a la Biblioteca de Sants.

Per qüestions d'espai, no hem pogut montar-la tota, i hem seleccionat els següents plafons:-El Sants Industrial. Vida obrera i conflictivitat social-Memòria cooperativa a Sants (1887-1939)-L'Empar de l'Obrer-Model del Segle XX-La Lleialtat Santsenca-La Redemptora-Micaela Chalmeta

És una selecció que deixa de banda els orígens cooperatius internacionals i la història de les cooperatives a Catalunya, i es centra en els aspectes més locals -amb el fet significatiu de trobar-se a l'edifici del Vapor Vell, protagonista de part de la mateixa exposició.

Respecte les cooperatives de consum històriques, hem seleccionat L'Empar de l'Obrer -embrió de la Popular Santsenca, del carrer Premià-, la cooperativa obrera Model del Segle XX, l'edifici de la qual encara es manté dret a la cantonada del carrer Alcolea amb Violant d'Hongria, i La Lleialtat Santsenca, del carrer Olzinelles i avui tapiada, propietat de l'Ajuntament i a l'espera de nous usos socials i autogestionats pel barri. De les de producció, hem escollit La Redemptora, la rajolera solidària de Collblanc i, finalement, hi hem montat també el plafó sobre la Micaela Chalmeta, cooperativista del barri, feminista i socialista del primer terç del segle XX.

Esperem que amb aquest tast, es difongui la memòria de les experiències de cooperació i emancipació social creades pels i les treballadores del barri del segle passat, i així contribuim a la reinvenció d'un imaginari cooperativista que promogui noves experiències per als dies d'avui.

Biblioteca Vapor VellPtge, Vapor Vell, 1 bxs"

Memòria Cooperativa

Biblioteca Vapor Vell

Ptge, Vapor Vell, 1 bxs

dimecres 22 de juliol de 2009

El refugi del passatge Toledo

Les obres que es realitzen al passatge Toledo han deixat a la llum una de les entrades del refugi 877. Aquest refugi, que es troba sota el carrer Toledo i al llarg del passatge que porta el mateix nom, era fins ara, segons els testimonis dels veïns que hi havien accedit recentment, el millor conservat dels existents al barri. Les actuals obres fan perillar, un cop més, el patrimoni històric del barri.

Després de la descoberta sembla ser que els operaris no han respectat la troballa i probablement ha estat enderrocada una de les entrades i part de la galeria. Us adjunto la crónica que va apareixer a el 3.org, un dels portals de noticies del barri.

L'entrada del refugi antiaeri del passatge Toledo queda al descobert per pocs dies

El que havia de ser una claveguera pel passatge Toledo, en començar la guerra civil es va convertir en un refugi antiaeri. Ara, amb les obres que s'estan fent al passatge, ha quedat al descobert una de les boques d'accés. Molts dels veïns però, tot i que no haguessin viscut la guerra, ja coneixen l'existencia del refugi, sovint per les històries que explicava la gent més gran del carrer.

En Carlos Ferrer no va viure la guerra però ha viscut tota la vida al passatge i ha conegut alguns dels veïns que, en sonar l'alarma, baixaven per protegir-se. En Carlos ens parla d'en Gannau, el Vergés i el Rico, veïns del passatge i que si encara visquessin tindrien més de 100 anys. "Tot el que sé m'ho han explicat ells", comenta. El refugi, doncs, va començar a construir-se per dotar el carrer d'una claveguera, però en començar la guerra els veïns van oferir els diners que tenia la comissió de festes per convertir-la en un refugi. Segons diu en Carlos, la Generalitat, que va ser l'encarregada de la construcció, va rebutjar els diners però va accedir a construir el refugi: amb el finançament de l'administració però amb l’ajuda del treball dels veïns. "Ells eren carreters i eren els que portaven els totxos, el ciment i tot el que calgués", diu. En acabar-se la guerra, es va voler reconvertir el refugi en la claveguera que hauria hagut de ser, però va ser impossible connectar-la amb les del carrer Toledo perquè estaven a nivells diferents.

Però al refugi s'hi ha pogut accedir posteriorment en diverses ocasions i en Carlos l'ha pogut conèixer de primera mà. Explica que és tot de formigó i que a les entrades hi ha unes inscripcions en les que es convida als refugiats a parlar baix i a no fumar. "Però en català, eh!", puntualitza. També diu que, tot i que ell no ho ha vist, però així li han explicat els veïns, en tot el tram de galeria hi havia bancs de fusta. Assegura que era molt gran ja que ocupava tot l'espai del carrer Toledo i del passatge amb el mateix nom, fent una forma de T. A més, ja fa alguns anys, també es va descobrir que sota d'una de les vivendes del passatge hi havia una sala, a la que s'accedia des del refugi i que servia de dispensari.

el3.org

dilluns 20 de juliol de 2009

Acaba de néixer la Barcelonasfera!

Us presento un projecte al qual Memòria de Sants participarà, la Barcelonasfera.

Us adjunto la presentació del propi bloc.

Berguedasfera, Penedesfera, Ebresfera o Bagesfera entre d’altres són noms de diferents comunitats de blocs agrupades per àmbits territorials ja existents.

Aquest tipus de directoris permeten unir diferents blocaires d’un territori donant-se a conèixer i facilitant el contacte mutuu.Parlant amb gent vinculada a aquest món sovint sento la mateixa pregunta: “com és que encara no existeix la Barcelonasfera?”.La veritat és que un dels motius pels quals potser no ha existit fins ara és pel gran nombre de pàgines dirigides per barcelonins. La xarxa es podria massificar fins el punt de desbordar-se.

És per això que a l’hora de crear la Barcelonasfera he hagut d’optar per una opció una mica més restringida. Aquest directori inclourà blocs que tenen Barcelona i les seves antigues viles com a tema central enfocat des de les perspectives més diverses (fotografia, periodisme, política, història...).

El fet de que el subtítol faci referència a les “antigues viles” no és una cosa casual si no que he volgut respectar i donar importància a la personalitat pròpia dels antics municipis que ara formen part de Barcelona.Durant aquesta darrera setmana he anat enviant correus electrònics o deixant missatges a les principals pàgines que coneixia, la majoria de les quals han respost positivament a la proposta i m’han anat enviant la descripció del seu bloc.

La Barcelonasfera disposa d’un cos central amb un flux d’actualització on aniran apareixent els darrers posts publicats pels membres de la xarxa, una llista d’enllaços i les descripcions de cadascuna de les pàgines realitzades pels seus autors.També s’ha creat un grup a facebook, un logotip (la típica rajola barcelonina) i un banner amb el qual es podrà enllaçar la Barcelonasfera a tots els membres del directori.

Podreu trobar més informació a l'enllaç:

Barcelonasfera

dimecres 15 de juliol de 2009

Sants o Sans?

Ara fa un temps un nou mural a la cafeta de Can Vies va engegar un debat sobre toponimia. “Hem de dir Sants o Sans?”. Tot i que la resposta sembla fàcil cal a dir que no ho és tant, ja que, com recull l’històriador Josep M. Vilarrúbia-Estrany, el debat és viu des de fa molts anys.

Als nostres barris les llegendes sobre la toponimia són moltes, però el cas més complicat és el de Sants. A Hostafrancs, per exemple, s’ha explicat al llarg de molt temps que el nom del barri provenia de “Hostal-franchs”, indicant que en aquell indret no es pagaven taxes per entrar a Barcelona, però això és del tot fals. Justament era a Creu Coberta on hi havia els burots.

L’origen del nom prové d’uns germans de La Segarra, els Corrades, que compraren un terreny al futur barri per edificar un hostal i el varen batejar amb el nom del seu poble d’origen “Hostafrancs de Sió”. Amb el temps el nom va denominar tot el barri, especialment quan va arribar el tramvia i els usuaris van començar a sol·licitar la parada indicant que volien baixar a Hostafranchs, referint-se al nom de l'hostal.

En el cas de la Bordeta l’origen del nom és ben fàcil. L'espai on ara hi ha el barri era ple de zones de pastura i bordes, els establiments on els pagesos guardaven el farratge i les eines del camp.

Per trobar l’origen de Sants, però, cal anar molt més endarrera i la toponimia es complica. El document més antic que es conserva citant l’indret es troba a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi i apareix sota el nom llatí, Sanctis, és a dir “dels Sants”. Això ens faria decantar per Sants, però la polémica no acaba aquí, ja que anys després, ja en català, Sans i Sants s’alternaven.

Els partidaris de Sants defensaven l’existencia d’una “Capella dels Sants” que donava nom al poble, mentre que els detractors atribuien el Sans al fet que el lloc era de coneguda salubritat.

El debat es va escalfar als anys trenta amb la normativització del català, i els diaris recolliren la polémica. Llavors els sectors catalanistes, sota els consells de Jacint Laporta i del geograf Francesc Carreras Candi, van defensar la T.

Segurament això va fer que el franquisme optès directament pel toponim Sans. Però ni això va aturar la polémica. A tall de curiositat, comentar que amb la presentació de la maqueta de la futura linia 5 del metro el responsable del consistori va afegir una T amb rotulador al Sans.
Així que no seré jo ara qui resolgui aquesta qüestió que porta tant de temps oberta. Cadascú que li digui com vulgui, al cap i a la fi la T de Sants és muda.

dijous 9 de juliol de 2009

Cronologia històrica de Sants, segle XX

1907 – Atemptat contra Cambó a Consell de Cent amb Carretera.
1908 – Inauguració del Velodrom de la Farga.
1909 – Es funda al carrer Premià la Cooperativa L’Empar Obrer.
- 26 de Juliol – S’inicia la Setmana Tràgica. Maria Llopis Berges, “La Quaranta centims”, serà detinguda i condemnada a mort pels piquets que organitzà. Finalment es va poder salvar de la condemna sent exiliada a perpetuitat.
1912 – Detinguda Enriqueta Martí, “La Vampira de Barcelona”, pels seus crims als infants. Antiga veïna de La Bordeta fou coneguda al barri com “La Mala Dona”
1914 – S’inicien les obres per realitzar l’Exposició Universal.
1918 – Te lloc el “Congres de Sants”, on es reorganitza la CNT.
1922 – Fruït de la fussió dels clubs: l’Internacional FC, Centre de Sports de Sants, el Club Ciclista del Nou Velodrom de Sants i el Velo Sport neix la Unió Esportiva de Sants.
1923 – Les mobilitzacions ciutadanes aconsegueixen que les vies del tren a l’arribada a Sants siguin, en part, soterrades. Tot i que posteriorment les obres s’eternitzen.
1924 – Barcelona anexionà a la riba del Llobregat terrenys de l’Hospitalet i del Prat. Amb aquests i juntament amb tota la Marina de Sants hi havia el projecte de fer un port franc per a Barcelona. El projecte fou un fracàs, però tot i això els terrenys no foren retornats, sent l’origen de la Zona Franca.
1927 – S’edifica al carrer Roses “La casa Gran”, el primer bloc de pisos modern per a obrers del barri de Sants. Obra de Modest Feu.
1929 – Exposició Universal i urbanització del Paral·lel.
1931 – Es funda Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ateneu Republicà del carrer Cros
1933 – Es crea l’Agrupació Femenina de l’Empar Obrer.
1936 – S’inaugura part de la nova estació, tot i que les obres no finalitzaren fins al 1944.
- Juliol – Es preparen les Olimpiades Populars i diversos ateneus i entitats de Sants en participen: Ateneu Enciclopedic Sempre Avant, Foment Republicà de Sants, Ateneu Marxista, Acció Catalana Republicana, USC, Joventut Unificada, PCC, Centre d’Esquerra d’Hostafranchs, Unió Esportiva de Sants, Centre Ciclista Santsenc, Centre Excursionista Atlant, Avenç Republicà, Xics Futbol Club, Partit Esquerra de l’Eixample
- 19 de Juliol – Amb l’aixecament feixista s’inicia la revolució. A Sants es crema Santa Maria de Sants, Can Santomà i Can Catà
1939 – L’Empar Obrer és absorbida com a sucursal de La Flor de Maig.
1941 – Festival de les Joventuts Hitlerianes a l’Espanya Industrial.
1947 – Un bon grup de persones lligades al mercat de Sants i veïns del carrer Sant Jordi funden La Societat Esportiva Mercat Nou.

– La cooperativa L’Empar Obrer passa a denominar-se La Popular Santsense.
1951 – Vaga dels tramvies. Josep Maria D’Albert i Despujol, amo de l’Espanya Industrial i alcalde la ciutat dimiteix del seu carrec.
1964 – Es funda el sindicat Comissions Obreres a la Parròquia de Sants Medir.
1969 – S’inicien les obres de la nova estació de Sants.
1972 – El Centre Social de Sants es legalitzat.
-14 d’octubre - Una explosió de gas al carrer Rajolers (llavors Ladrilleros) destrueix quatre immobles, matant 14 persones.
1976 - El mes de febrer es refunda la CNT al Teatre de l'Esglesia de Sant Medir.
1977 - El 2 de juliol la CNT celebra el míting de Montjuïc amb la presencia de 150.000 persones.
1979 – Les reivindicacions populars aconsegueixen que espais com L’Espanya Industrial, Cotxeres, el Casinet (a Sants i Hostafrancs) i Can Sabaté, Can Farrero i La Bàscula (a La Zona Franca) passin a ser públics per esdevenir equipaments o parcs.
- 30 d’octubre – S’inaugura la nova estació de Sants.
1982 – El Papa visita Barcelona. La visita desencadena protestes per part del feminisme. Tot finalitza amb un procès obert contra una dona de Sants.
1984 - La frontera entre els antics municipis de Sants i Les Corts passa d’estar entre l’eix Travessera de les Corts, Marqués de Setmenat a l’avinguda de Madrid.
1994 – S’inaugura el passeig de Sant Antoni.
2004 – Es crea la divisió administrativa del “Barri de Sants-Badal”.

Cronologia històrica de Sants, segle XIX

1819 – Es construeix el Canal de l’Infanta, que va permetre ampliar el conreu d’horts.
1839 – La Diputació Provincial desvincula el sector que va del Pont de’n Rabassa a la Creu Coberta per passar-lo a Barcelona
1840 – Inauguració del Vapor Vell – Arribarà a tenir 1000 obrers
1849 – Inauguració de l’Espanya Industrial – Arribarà a tenir 1600 obrers
1855 – S’inaugura la primera estació de Sants, dins la linea Barcelona-Mataró.
1865 – Epidemia de colera. L’Espanya Industrial farà la funció de sanatori.
1869 – Es convoquen quintes. L’ajuntament santsenc vol evitar les protestes i decreta un pagament repartit entre tothom per no enviar cap ciutadà.
1870 – Les autoritats detenen a Nicasi Unceti “el curandero de Sants” després de fer una convocatoria general per realitzar miracles entre els “esguerrats”. Origen de l’expresió “esguerrats cap a Sants”.
- 4 d’abril – Es convoquen les quintes i a Sants es produeix una revolta que s’estendrà per la ciutat i els voltants. S’aixequen barricades i hi ha enfrontaments amb l’exercit. Gabriel Carbonell, tinent d’alcalde de Sants serà executat.
1880 – S’inaugura el nou cementiri de Sants al terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, obra de Jaume Gusta i Bondia.
- S’inaugura Can Batlló (La Bordeta) – Arribarà a tenir 950 obrers
1883 – Inauguració de l’hipodrom de Sants.
- Sants es annexionat a Barcelona.
1884 – Sants recupera la seva independencia municipal.
1891 – El Vapor Vell marxa de Sants per establir-se a la colonia Güell. S’instal·laren noves com la Serra i Balet.
1894 – Execució de Manel Archs, llibertari igualadí de naixement i santsenc d’adopció.
- Obertura del Paral·lel.
1897 - Primera filmació cinematogràfica a l’estat “Sortida del públic de l’esglesia parroquial de Santa Maria de Sants” creada per Fructuós Gelabert.
- 20 Abril – Sants es annexionat a Barcelona definitivament per reial decret de la reina Maria Cristina

dimecres 8 de juliol de 2009

Memòria del Poblenou

Acabem d'estrenar un nou bloc: Memòria del Poblenou. Des d'aquest nou espai volem anar descobrint, com hem fet amb Memòria de Sants, la història d'aquest altre barri del pla de Barcelona que, com Sants, va ser un dels principals centres industrials de l'Estat i que també va ser annexionat a Barcelona l'any 1897.

Si us interessa podeu trobar el bloc a:

http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com